És la mesura que ocupa la figura en l'enquadrament. Aquesta mesura depèn de la distància entre la càmera i la figura i també de l'òptica emprada. Des d'una mateixa distància i variant l'òptica podem fer un pla general o un primer pla. En els plans tancats es busca l'emoció com per exemple a Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda (Japó-Taiwan, 2004), s'aïlla la Kioto del món en tres plans tancats malgrat que es troba al mig d'una ciutat. En un altre fragment l'Akira descobreix que la seva mare té una nova família. Amb plans tancats del rostre, les mans i el telèfon l'espectador es troba molt a prop del personatge. En canvi quan el pla és general es busca la descripció, però també es poden crear emocions intenses. A La conversa de Francis Ford Coppola (Estats Units, 1974), el director fa un canvi d'escala just al moment en què se sent una moto i que empetiteix la parella de manera que es perden en la foscor del pla.

Aina Coca i Queralt Redó (Institut Castellet)