És una pel·lícula del director Gus Van Sant que pot interessar especialment per veure com es poden construir i expressar cinematogràficament les dificultats de comunicació i el patiment d'un adolescent. És un film especial en el sentit que sorprèn per algunes escenes molt impactants i perquè tot i que hi ha pocs diàlegs entenem les emocions del protagonista i el seu sofriment per la manera de filmar. Destaquem sobretot els primers plans que transmeten una incomunicació i aïllament del personatge que es manté constant al llarg del film. Els primers plans del rostre ens permeten entrar en el pensament de l'Alex, el protagonista. Els efectes del flou i el nítid reforcen la sensació d'irrealitat i les músiques sovint no s'acoplen al que veiem . El resultat és la sensació que el destí li ha jugat una mala passada.
Cristina Pérez, Aina Coca (Institut Castellet)